Tipus de terratrèmols:

En l’actualitat es reconeixen tres classes generals de terratrèmols: tectònics, volcànics i artificials.

* Els sismes tectònics són els més devastadors i, a més, plantegen dificultats especials als científics que intenten preveure’ls.

La majoria dels sismes tectònics es produeixen en les fronteres de plaques, en zones on alguna llisca sobre l’altra, com passa a la falla de San Andrés a Califòrnia i Mèxic, o se’n va sota l’altra.

Els sismes de les zones de subducció són quasi la meitat dels esdeveniments sísmics destructius i alliberen el 75% de l’energia sísmica. Estan concentrats a l’anomenat Anell de Foc, una franja estreta d’uns 38.600 km de longitud que coincideix amb els marges de l’oceà Pacífic. En aquests sismes els punts on es trenca l’escorça terrestre acostumen a estar a gran profunditat, fins a 645 km sota terra. A Alaska, el desastrós terratrèmol del Divendres Sant de 1964 és un exemple d’aquest cas.

Els terratrèmols tectònics localitzats fora de l’Anell de Foc es produeixen en diversos medis. Les dorsals oceàniques (centres d’expansió de fons marí) són l’escenari de molts sismes d’intensitat moderada que tenen lloc a profunditats relativament petites. Aquests sismes representen només un 5% de l’energia sísmica terrestre, però es registren cada dia en la xarxa mundial d’estacions sismològiques.

Un altre escenari de sismes tectònics és una zona que s’estén des del Mediterrani i el mar Caspi, a través de l’Himàlaia, fins a la badia de Bengala. En aquesta regió s’allibera el 15% de l’energia sísmica. Les masses continentals de les plaques euroasiàtica, africana i australiana s’ajunten formant serralades muntanyoses joves i elevades. Els terratrèmols produïts a profunditats petites i intermèdies han devastat amb freqüència regions de Portugal, Algèria, el Marroc, Itàlia, Grècia, Turquia, Macedònia i altres zones de la península dels Balcans, l’Iran i l’Índia.

Una altra categoria de sismes tectònics inclou els infreqüents però grans terratrèmols destructius produïts en zones allunyades de qualsevol altra forma tectònica. Els principals exemples d’aquests casos són els tres tremolors massius que van sacsejar la regió de Missouri, el 1811 i 1812; van tenir prou potència per a ser sentits a 1600 km de distància i van produir el desviament del riu Mississipí. Els geòlegs creuen que aquests tremolors van ser símptoma de les forces que desprèn la superfície de la Terra, com les que crearen Rift Valley a Àfrica.

* Els terratrèmols d’origen volcànic són poques vegades molt grans o destructius. Acostumen a anunciar erupcions volcàniques. Aquests sismes s’originen quan el magma puja omplint les cambres inferiors d’un volcà. Mentre que els costats i el cim es dilaten i s’inclinen, el trencament de les roques en tensió pot detectar-se gràcies a la multitud de petits tremolors.

* Els éssers humans poden provocar l’aparició de terratrèmols artificials que es realitzen a partir de determinades activitats, com per exemple el fet d’omplir-se noves preses, la detonació subterrània d’explosius atòmics, etc.