Terratrèmols

Al tema 10: Manifestacions de l'energia interna, anem a vorer entre altres processos, els terratrèmols.

Un exemple de terratrèmol:



Què passaria a Espanya si hi hagués un terratrèmol de magnitud 6 a l'escala Ritcher?



Escales de Richter i de Mercalli

L' escala de Richter és una tècnica matemàtica emprada per quantificar la dimensió dels terratrèmols. Desenvolupada el 1935 per Charles Richter en col·laboració amb Beno Gutenberg, ambdós del California Institute of Technology, l'escala de Richter assigna un nombre per quantificar la dimensió d'un terratrèmol. Més acuradament s'anomena escala ML (magnitud local). L'escala de magnitud local de Richter estava pensada originalment per un estudi particular a l'àrea de Califòrnia, i sobre sismogrames en un instrument en particular: el sismòmetre per torsió de Wood-Anderson.

La magnitud de Richter és una escala logarítmica obtinguda calculant el logaritme de l'amplitud horitzontal del desplaçament més llarg des de zero en un sismograma. La disminució de l'amplitud deguda a la distància del epicentre del terratrèmol és corregida per sostracció del logaritme de la amplitud esperada per una magnitud 0 en aquesta distància. Aquesta correcció per la distància està pensada per fer de la magnitud local una mesura absoluta de la dimensió del terratrèmol. Richter originalment calculava els valors segons el quart d'unitat més pròxim, però més tard usà nombres decimals.



La Escala de Mercalli és una escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels terratrèmols a través dels danys causats a diferents estructures. Deu el seu nom al físic i geòleg italià Giuseppe Mercalli (21 de maig de 1850 - 19 de març de 1914). (Modificada en 1931 per Harry O. Wood i Frank Neuman)

Es traca de una escala subjectiva de intensitat, perque avalua la percepció humana del sisme, i s'expressa en números romans per a diferenciar-la de l'Escala de Richter (escala local de magnitud). En l'actualitat, l'escala de Mercalli ha caigut en desús, i per a mesurar la magnitud d'un terratrèmol es fa servir la Escala de Richter.

Els nivells baixos de l'escala estan associats per la forma en què les persones senten el tremolor, mentre que els graus més alts es relacionen amb el dany estructural observat.

1•Sacsejada notada per molt poques persones en condicions especialment favorables.

2•Sacsejada sentida solament per poques persones en repòs, especialment en els pisos alts dels edificis. Els objectes suspesos poden oscil·lar.

3•Sacsejada sentida clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis. Moltes persones no ho associen amb tremolor. Els vehicles de motor estacionats poden moure’s lleugerament. Vibració com l’originada pel pas d’un carro pesant. Duració estimable.

4•Sacsejada sentida durant el dia per moltes persones als interiors, per poques a l’exterior. A la nit, algunes es desperten. Vibració de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensació com d’un carro pesant xocant contra un edifici; els vehicles de motor estacionats es mouen clarament.

5•Sacsejada notada quasi per tothom; molts es desperten. Algunes peces de la vaixella, vidres de finestres, etc.. es trenquen. S’observen pertorbacions en els arbres, pals i altres objectes alts. S’aturen els rellotges de pèndol.

6•Sacsejada notada per tothom; moltes persones, horroritzades, fugen cap enfora. Alguns mobles pesants canvien de lloc. Danys lleugers.

7•Notat per tothom. La gent fuig a l’exterior. Mals sense importància en els edificis de bon disseny i construcció. Mals lleugers en estructures ordinàries ben construïdes. Mals considerables, trencament d’algunes xemeneies. Notat per les persones que condueixen vehicles.

8•Mals lleugers en estructures de disseny especialment bo; considerables en edificis ordinaris amb enderrocament parcial i grans en estructures dèbilment construïdes. Els murs surten de les seves armadures. Caiguda de xemeneies, piles de productes als magatzems de les fàbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesants cauen. Sorra i fang projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l’aigua de pous. Pèrdua del control en les persones que guien vehicles motoritzats.

9•Mals considerables en les estructures de disseny bo; les armadures de les estructures ben planejades es desplomen; grans mals en els edificis sòlids, amb enderrocament parcial. El terreny s’esquerda notablement. Les canonades subterrànies es trenquen.

10•Destrucció d’algunes estructures de fusta ben construïdes; el terreny s’esquerda profundament. Les vies del ferrocarril es torcen. Considerables esllavissades en els marges dels rius i pendents molt forts. Invasió de l’aigua dels rius sobre el marges.

11•Ponts destruïts. Amples esquerdes a terra. Les canonades subterrànies queden fora de servei. Enfonsament suau del terreny.

12•Destrucció total. Ones visibles sobre el terreny. Pertorbacions de les cotes de nivell (rius, llacs i mars). Objectes llançats a l’aire amb molta força.