Bé, segur que si heu vist alguna serie o peli americana amb temàtica escolar, moltes vegades apareix el típic projecte de ciències que consisteix en fer un volcà.
Està clar que el més vistós, però també molt més perillós, és fer-lo amb amb la combustió del dicromat d'amoni (s'ha comprobat que és cancerigen a més d'altres riscos que podeu consultar ací). Cal pendre moltes mesures de segurat, per això és més segur vore'l en un video:
I a nivell escolar, el que es sol fer és barrejar bicarbonat sòdic o soda amb vinagre (aquesta mescla no és perillosa) i ja cadascú li dona la forma externa que vullga. Hi han alguns que s'ho treballen de valent.
I aquest altre té "truco" però està molt original:
Bé i si teniu ganes a Youtube hi han molts més.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Tipus de volcans
Podem classificar els volcans segons el tipus d'erupcions que presenten a causa de la fluidesa de la seva lava.
- Vulcanià
La lava és espessa perquè és àcida i forma un tap al cràter.
Quan entra en erupció es produeixen grans explosions en les quals el tap surt convertit en cendres, lapil·li i bombes.
També llencen gran quantitat de vapor d'aigua que, al condensar-se amb les cendres origina pluges de fang o colades.
- Estrombolià
La lava és més espessa que en el hawaià però no tant com en el vulcanià. També forma taps al cràter que surten expulsats en el moment de l'erupció convertits en cendres, lapilli i bombes.
La lava al ser més espessa que en Hawaià descendeix més lentament per les vessants del con volcànic que són abruptes.
- Hawaià
La lava és fluïda, els gasos escassos, el con volcànic de poca alçada i el cràter sembla una caldera en permanent ebullició.
Les erupcions són tranquil·les, la lava es desborda del cràter i corre a més de 30 km/h formant extenses colades basàltiques.
- Peleà
La lava és tan espessa que forma una bòveda, la qual, degut a la pressió dels gasos interiors, s'eleva per sobre el cràter.
Aquesta bòveda es va fent puntiaguda a causa de l'erosió i s'nomena agulla.
Quan el pes supera la pressió s'esquerda i per les esquerdes surten núvols de gasos ardents molt pesants que baixen per les vessants del con volcànic cremant tot allò que troben al seu pas
miércoles, 4 de noviembre de 2009
Com actuar davant d'un terratrèmol?
Bé, millor si no ens trobem amb el cas, però si per alguna d'aquelles passara, més val saber com actuar.
Recordeu que Alcoi es troba en una zona de risc moderat de patir terratrèmols.
En aquesta excel·lent pàgina, a més de trobar molta més informació sobre els terratrèmols, és molt important que mireu l'àpartat de com actuar abans, en i després d'un terratrèmol.
http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/terratremols.htm
I si es fieu més dels japonesos, per allò de que tenen més experiència amb els terratrèmols, tampoc té desperdici aquesta altra pàgina. No patiu que està en castellà i no en japonés!. Cliqueu sobre la imatge per a seguir-la.
Recordeu que Alcoi es troba en una zona de risc moderat de patir terratrèmols.
En aquesta excel·lent pàgina, a més de trobar molta més informació sobre els terratrèmols, és molt important que mireu l'àpartat de com actuar abans, en i després d'un terratrèmol.
http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/terratremols.htm
I si es fieu més dels japonesos, per allò de que tenen més experiència amb els terratrèmols, tampoc té desperdici aquesta altra pàgina. No patiu que està en castellà i no en japonés!. Cliqueu sobre la imatge per a seguir-la.
Tipus de terratrèmols:
En l’actualitat es reconeixen tres classes generals de terratrèmols: tectònics, volcànics i artificials.
* Els sismes tectònics són els més devastadors i, a més, plantegen dificultats especials als científics que intenten preveure’ls.
La majoria dels sismes tectònics es produeixen en les fronteres de plaques, en zones on alguna llisca sobre l’altra, com passa a la falla de San Andrés a Califòrnia i Mèxic, o se’n va sota l’altra.
Els sismes de les zones de subducció són quasi la meitat dels esdeveniments sísmics destructius i alliberen el 75% de l’energia sísmica. Estan concentrats a l’anomenat Anell de Foc, una franja estreta d’uns 38.600 km de longitud que coincideix amb els marges de l’oceà Pacífic. En aquests sismes els punts on es trenca l’escorça terrestre acostumen a estar a gran profunditat, fins a 645 km sota terra. A Alaska, el desastrós terratrèmol del Divendres Sant de 1964 és un exemple d’aquest cas.
Els terratrèmols tectònics localitzats fora de l’Anell de Foc es produeixen en diversos medis. Les dorsals oceàniques (centres d’expansió de fons marí) són l’escenari de molts sismes d’intensitat moderada que tenen lloc a profunditats relativament petites. Aquests sismes representen només un 5% de l’energia sísmica terrestre, però es registren cada dia en la xarxa mundial d’estacions sismològiques.
Un altre escenari de sismes tectònics és una zona que s’estén des del Mediterrani i el mar Caspi, a través de l’Himàlaia, fins a la badia de Bengala. En aquesta regió s’allibera el 15% de l’energia sísmica. Les masses continentals de les plaques euroasiàtica, africana i australiana s’ajunten formant serralades muntanyoses joves i elevades. Els terratrèmols produïts a profunditats petites i intermèdies han devastat amb freqüència regions de Portugal, Algèria, el Marroc, Itàlia, Grècia, Turquia, Macedònia i altres zones de la península dels Balcans, l’Iran i l’Índia.
Una altra categoria de sismes tectònics inclou els infreqüents però grans terratrèmols destructius produïts en zones allunyades de qualsevol altra forma tectònica. Els principals exemples d’aquests casos són els tres tremolors massius que van sacsejar la regió de Missouri, el 1811 i 1812; van tenir prou potència per a ser sentits a 1600 km de distància i van produir el desviament del riu Mississipí. Els geòlegs creuen que aquests tremolors van ser símptoma de les forces que desprèn la superfície de la Terra, com les que crearen Rift Valley a Àfrica.
* Els terratrèmols d’origen volcànic són poques vegades molt grans o destructius. Acostumen a anunciar erupcions volcàniques. Aquests sismes s’originen quan el magma puja omplint les cambres inferiors d’un volcà. Mentre que els costats i el cim es dilaten i s’inclinen, el trencament de les roques en tensió pot detectar-se gràcies a la multitud de petits tremolors.
* Els éssers humans poden provocar l’aparició de terratrèmols artificials que es realitzen a partir de determinades activitats, com per exemple el fet d’omplir-se noves preses, la detonació subterrània d’explosius atòmics, etc.
* Els sismes tectònics són els més devastadors i, a més, plantegen dificultats especials als científics que intenten preveure’ls.
La majoria dels sismes tectònics es produeixen en les fronteres de plaques, en zones on alguna llisca sobre l’altra, com passa a la falla de San Andrés a Califòrnia i Mèxic, o se’n va sota l’altra.
Els sismes de les zones de subducció són quasi la meitat dels esdeveniments sísmics destructius i alliberen el 75% de l’energia sísmica. Estan concentrats a l’anomenat Anell de Foc, una franja estreta d’uns 38.600 km de longitud que coincideix amb els marges de l’oceà Pacífic. En aquests sismes els punts on es trenca l’escorça terrestre acostumen a estar a gran profunditat, fins a 645 km sota terra. A Alaska, el desastrós terratrèmol del Divendres Sant de 1964 és un exemple d’aquest cas.
Els terratrèmols tectònics localitzats fora de l’Anell de Foc es produeixen en diversos medis. Les dorsals oceàniques (centres d’expansió de fons marí) són l’escenari de molts sismes d’intensitat moderada que tenen lloc a profunditats relativament petites. Aquests sismes representen només un 5% de l’energia sísmica terrestre, però es registren cada dia en la xarxa mundial d’estacions sismològiques.
Un altre escenari de sismes tectònics és una zona que s’estén des del Mediterrani i el mar Caspi, a través de l’Himàlaia, fins a la badia de Bengala. En aquesta regió s’allibera el 15% de l’energia sísmica. Les masses continentals de les plaques euroasiàtica, africana i australiana s’ajunten formant serralades muntanyoses joves i elevades. Els terratrèmols produïts a profunditats petites i intermèdies han devastat amb freqüència regions de Portugal, Algèria, el Marroc, Itàlia, Grècia, Turquia, Macedònia i altres zones de la península dels Balcans, l’Iran i l’Índia.
Una altra categoria de sismes tectònics inclou els infreqüents però grans terratrèmols destructius produïts en zones allunyades de qualsevol altra forma tectònica. Els principals exemples d’aquests casos són els tres tremolors massius que van sacsejar la regió de Missouri, el 1811 i 1812; van tenir prou potència per a ser sentits a 1600 km de distància i van produir el desviament del riu Mississipí. Els geòlegs creuen que aquests tremolors van ser símptoma de les forces que desprèn la superfície de la Terra, com les que crearen Rift Valley a Àfrica.
* Els terratrèmols d’origen volcànic són poques vegades molt grans o destructius. Acostumen a anunciar erupcions volcàniques. Aquests sismes s’originen quan el magma puja omplint les cambres inferiors d’un volcà. Mentre que els costats i el cim es dilaten i s’inclinen, el trencament de les roques en tensió pot detectar-se gràcies a la multitud de petits tremolors.
* Els éssers humans poden provocar l’aparició de terratrèmols artificials que es realitzen a partir de determinades activitats, com per exemple el fet d’omplir-se noves preses, la detonació subterrània d’explosius atòmics, etc.
viernes, 30 de octubre de 2009
Terratrèmols
Al tema 10: Manifestacions de l'energia interna, anem a vorer entre altres processos, els terratrèmols.
Un exemple de terratrèmol:
Què passaria a Espanya si hi hagués un terratrèmol de magnitud 6 a l'escala Ritcher?
Escales de Richter i de Mercalli
L' escala de Richter és una tècnica matemàtica emprada per quantificar la dimensió dels terratrèmols. Desenvolupada el 1935 per Charles Richter en col·laboració amb Beno Gutenberg, ambdós del California Institute of Technology, l'escala de Richter assigna un nombre per quantificar la dimensió d'un terratrèmol. Més acuradament s'anomena escala ML (magnitud local). L'escala de magnitud local de Richter estava pensada originalment per un estudi particular a l'àrea de Califòrnia, i sobre sismogrames en un instrument en particular: el sismòmetre per torsió de Wood-Anderson.
La magnitud de Richter és una escala logarítmica obtinguda calculant el logaritme de l'amplitud horitzontal del desplaçament més llarg des de zero en un sismograma. La disminució de l'amplitud deguda a la distància del epicentre del terratrèmol és corregida per sostracció del logaritme de la amplitud esperada per una magnitud 0 en aquesta distància. Aquesta correcció per la distància està pensada per fer de la magnitud local una mesura absoluta de la dimensió del terratrèmol. Richter originalment calculava els valors segons el quart d'unitat més pròxim, però més tard usà nombres decimals.
La Escala de Mercalli és una escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels terratrèmols a través dels danys causats a diferents estructures. Deu el seu nom al físic i geòleg italià Giuseppe Mercalli (21 de maig de 1850 - 19 de març de 1914). (Modificada en 1931 per Harry O. Wood i Frank Neuman)
Es traca de una escala subjectiva de intensitat, perque avalua la percepció humana del sisme, i s'expressa en números romans per a diferenciar-la de l'Escala de Richter (escala local de magnitud). En l'actualitat, l'escala de Mercalli ha caigut en desús, i per a mesurar la magnitud d'un terratrèmol es fa servir la Escala de Richter.
Els nivells baixos de l'escala estan associats per la forma en què les persones senten el tremolor, mentre que els graus més alts es relacionen amb el dany estructural observat.
1•Sacsejada notada per molt poques persones en condicions especialment favorables.
2•Sacsejada sentida solament per poques persones en repòs, especialment en els pisos alts dels edificis. Els objectes suspesos poden oscil·lar.
3•Sacsejada sentida clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis. Moltes persones no ho associen amb tremolor. Els vehicles de motor estacionats poden moure’s lleugerament. Vibració com l’originada pel pas d’un carro pesant. Duració estimable.
4•Sacsejada sentida durant el dia per moltes persones als interiors, per poques a l’exterior. A la nit, algunes es desperten. Vibració de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensació com d’un carro pesant xocant contra un edifici; els vehicles de motor estacionats es mouen clarament.
5•Sacsejada notada quasi per tothom; molts es desperten. Algunes peces de la vaixella, vidres de finestres, etc.. es trenquen. S’observen pertorbacions en els arbres, pals i altres objectes alts. S’aturen els rellotges de pèndol.
6•Sacsejada notada per tothom; moltes persones, horroritzades, fugen cap enfora. Alguns mobles pesants canvien de lloc. Danys lleugers.
7•Notat per tothom. La gent fuig a l’exterior. Mals sense importància en els edificis de bon disseny i construcció. Mals lleugers en estructures ordinàries ben construïdes. Mals considerables, trencament d’algunes xemeneies. Notat per les persones que condueixen vehicles.
8•Mals lleugers en estructures de disseny especialment bo; considerables en edificis ordinaris amb enderrocament parcial i grans en estructures dèbilment construïdes. Els murs surten de les seves armadures. Caiguda de xemeneies, piles de productes als magatzems de les fàbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesants cauen. Sorra i fang projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l’aigua de pous. Pèrdua del control en les persones que guien vehicles motoritzats.
9•Mals considerables en les estructures de disseny bo; les armadures de les estructures ben planejades es desplomen; grans mals en els edificis sòlids, amb enderrocament parcial. El terreny s’esquerda notablement. Les canonades subterrànies es trenquen.
10•Destrucció d’algunes estructures de fusta ben construïdes; el terreny s’esquerda profundament. Les vies del ferrocarril es torcen. Considerables esllavissades en els marges dels rius i pendents molt forts. Invasió de l’aigua dels rius sobre el marges.
11•Ponts destruïts. Amples esquerdes a terra. Les canonades subterrànies queden fora de servei. Enfonsament suau del terreny.
12•Destrucció total. Ones visibles sobre el terreny. Pertorbacions de les cotes de nivell (rius, llacs i mars). Objectes llançats a l’aire amb molta força.
Un exemple de terratrèmol:
Què passaria a Espanya si hi hagués un terratrèmol de magnitud 6 a l'escala Ritcher?
Escales de Richter i de Mercalli
L' escala de Richter és una tècnica matemàtica emprada per quantificar la dimensió dels terratrèmols. Desenvolupada el 1935 per Charles Richter en col·laboració amb Beno Gutenberg, ambdós del California Institute of Technology, l'escala de Richter assigna un nombre per quantificar la dimensió d'un terratrèmol. Més acuradament s'anomena escala ML (magnitud local). L'escala de magnitud local de Richter estava pensada originalment per un estudi particular a l'àrea de Califòrnia, i sobre sismogrames en un instrument en particular: el sismòmetre per torsió de Wood-Anderson.
La magnitud de Richter és una escala logarítmica obtinguda calculant el logaritme de l'amplitud horitzontal del desplaçament més llarg des de zero en un sismograma. La disminució de l'amplitud deguda a la distància del epicentre del terratrèmol és corregida per sostracció del logaritme de la amplitud esperada per una magnitud 0 en aquesta distància. Aquesta correcció per la distància està pensada per fer de la magnitud local una mesura absoluta de la dimensió del terratrèmol. Richter originalment calculava els valors segons el quart d'unitat més pròxim, però més tard usà nombres decimals.
La Escala de Mercalli és una escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels terratrèmols a través dels danys causats a diferents estructures. Deu el seu nom al físic i geòleg italià Giuseppe Mercalli (21 de maig de 1850 - 19 de març de 1914). (Modificada en 1931 per Harry O. Wood i Frank Neuman)
Es traca de una escala subjectiva de intensitat, perque avalua la percepció humana del sisme, i s'expressa en números romans per a diferenciar-la de l'Escala de Richter (escala local de magnitud). En l'actualitat, l'escala de Mercalli ha caigut en desús, i per a mesurar la magnitud d'un terratrèmol es fa servir la Escala de Richter.
Els nivells baixos de l'escala estan associats per la forma en què les persones senten el tremolor, mentre que els graus més alts es relacionen amb el dany estructural observat.
1•Sacsejada notada per molt poques persones en condicions especialment favorables.
2•Sacsejada sentida solament per poques persones en repòs, especialment en els pisos alts dels edificis. Els objectes suspesos poden oscil·lar.
3•Sacsejada sentida clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis. Moltes persones no ho associen amb tremolor. Els vehicles de motor estacionats poden moure’s lleugerament. Vibració com l’originada pel pas d’un carro pesant. Duració estimable.
4•Sacsejada sentida durant el dia per moltes persones als interiors, per poques a l’exterior. A la nit, algunes es desperten. Vibració de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensació com d’un carro pesant xocant contra un edifici; els vehicles de motor estacionats es mouen clarament.
5•Sacsejada notada quasi per tothom; molts es desperten. Algunes peces de la vaixella, vidres de finestres, etc.. es trenquen. S’observen pertorbacions en els arbres, pals i altres objectes alts. S’aturen els rellotges de pèndol.
6•Sacsejada notada per tothom; moltes persones, horroritzades, fugen cap enfora. Alguns mobles pesants canvien de lloc. Danys lleugers.
7•Notat per tothom. La gent fuig a l’exterior. Mals sense importància en els edificis de bon disseny i construcció. Mals lleugers en estructures ordinàries ben construïdes. Mals considerables, trencament d’algunes xemeneies. Notat per les persones que condueixen vehicles.
8•Mals lleugers en estructures de disseny especialment bo; considerables en edificis ordinaris amb enderrocament parcial i grans en estructures dèbilment construïdes. Els murs surten de les seves armadures. Caiguda de xemeneies, piles de productes als magatzems de les fàbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesants cauen. Sorra i fang projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l’aigua de pous. Pèrdua del control en les persones que guien vehicles motoritzats.
9•Mals considerables en les estructures de disseny bo; les armadures de les estructures ben planejades es desplomen; grans mals en els edificis sòlids, amb enderrocament parcial. El terreny s’esquerda notablement. Les canonades subterrànies es trenquen.
10•Destrucció d’algunes estructures de fusta ben construïdes; el terreny s’esquerda profundament. Les vies del ferrocarril es torcen. Considerables esllavissades en els marges dels rius i pendents molt forts. Invasió de l’aigua dels rius sobre el marges.
11•Ponts destruïts. Amples esquerdes a terra. Les canonades subterrànies queden fora de servei. Enfonsament suau del terreny.
12•Destrucció total. Ones visibles sobre el terreny. Pertorbacions de les cotes de nivell (rius, llacs i mars). Objectes llançats a l’aire amb molta força.
lunes, 26 de octubre de 2009
domingo, 25 de octubre de 2009
Benvinguts/des !!
Hola a tots/totes
Aquest blog va a tractar de mantenir-nos en contacte en Internet. Es tracta d’un blog de la classe, per això va dirigit a tots els que cursen aquesta assignatura.
Ací al llarg del curs trobareu recursos (activitats, textos, webs, videos, imatges, etc), debats, humor, concursos, etc. al voltant de l'assignatura.
D'aquesta manera podren aprendre i gaudir de les ciències d'una manera molt més divertida i profitosa.
En la ma de tots nosaltres està que açò resulte i tire endavant. Així que, a per totes, i que comence la funció!!
Aquest blog va a tractar de mantenir-nos en contacte en Internet. Es tracta d’un blog de la classe, per això va dirigit a tots els que cursen aquesta assignatura.
Ací al llarg del curs trobareu recursos (activitats, textos, webs, videos, imatges, etc), debats, humor, concursos, etc. al voltant de l'assignatura.
D'aquesta manera podren aprendre i gaudir de les ciències d'una manera molt més divertida i profitosa.
En la ma de tots nosaltres està que açò resulte i tire endavant. Així que, a per totes, i que comence la funció!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
