Bé, segur que si heu vist alguna serie o peli americana amb temàtica escolar, moltes vegades apareix el típic projecte de ciències que consisteix en fer un volcà.
Està clar que el més vistós, però també molt més perillós, és fer-lo amb amb la combustió del dicromat d'amoni (s'ha comprobat que és cancerigen a més d'altres riscos que podeu consultar ací). Cal pendre moltes mesures de segurat, per això és més segur vore'l en un video:
I a nivell escolar, el que es sol fer és barrejar bicarbonat sòdic o soda amb vinagre (aquesta mescla no és perillosa) i ja cadascú li dona la forma externa que vullga. Hi han alguns que s'ho treballen de valent.
I aquest altre té "truco" però està molt original:
Bé i si teniu ganes a Youtube hi han molts més.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Tipus de volcans
Podem classificar els volcans segons el tipus d'erupcions que presenten a causa de la fluidesa de la seva lava.
- Vulcanià
La lava és espessa perquè és àcida i forma un tap al cràter.
Quan entra en erupció es produeixen grans explosions en les quals el tap surt convertit en cendres, lapil·li i bombes.
També llencen gran quantitat de vapor d'aigua que, al condensar-se amb les cendres origina pluges de fang o colades.
- Estrombolià
La lava és més espessa que en el hawaià però no tant com en el vulcanià. També forma taps al cràter que surten expulsats en el moment de l'erupció convertits en cendres, lapilli i bombes.
La lava al ser més espessa que en Hawaià descendeix més lentament per les vessants del con volcànic que són abruptes.
- Hawaià
La lava és fluïda, els gasos escassos, el con volcànic de poca alçada i el cràter sembla una caldera en permanent ebullició.
Les erupcions són tranquil·les, la lava es desborda del cràter i corre a més de 30 km/h formant extenses colades basàltiques.
- Peleà
La lava és tan espessa que forma una bòveda, la qual, degut a la pressió dels gasos interiors, s'eleva per sobre el cràter.
Aquesta bòveda es va fent puntiaguda a causa de l'erosió i s'nomena agulla.
Quan el pes supera la pressió s'esquerda i per les esquerdes surten núvols de gasos ardents molt pesants que baixen per les vessants del con volcànic cremant tot allò que troben al seu pas
miércoles, 4 de noviembre de 2009
Com actuar davant d'un terratrèmol?
Bé, millor si no ens trobem amb el cas, però si per alguna d'aquelles passara, més val saber com actuar.
Recordeu que Alcoi es troba en una zona de risc moderat de patir terratrèmols.
En aquesta excel·lent pàgina, a més de trobar molta més informació sobre els terratrèmols, és molt important que mireu l'àpartat de com actuar abans, en i després d'un terratrèmol.
http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/terratremols.htm
I si es fieu més dels japonesos, per allò de que tenen més experiència amb els terratrèmols, tampoc té desperdici aquesta altra pàgina. No patiu que està en castellà i no en japonés!. Cliqueu sobre la imatge per a seguir-la.
Recordeu que Alcoi es troba en una zona de risc moderat de patir terratrèmols.
En aquesta excel·lent pàgina, a més de trobar molta més informació sobre els terratrèmols, és molt important que mireu l'àpartat de com actuar abans, en i després d'un terratrèmol.
http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/terratremols.htm
I si es fieu més dels japonesos, per allò de que tenen més experiència amb els terratrèmols, tampoc té desperdici aquesta altra pàgina. No patiu que està en castellà i no en japonés!. Cliqueu sobre la imatge per a seguir-la.
Tipus de terratrèmols:
En l’actualitat es reconeixen tres classes generals de terratrèmols: tectònics, volcànics i artificials.
* Els sismes tectònics són els més devastadors i, a més, plantegen dificultats especials als científics que intenten preveure’ls.
La majoria dels sismes tectònics es produeixen en les fronteres de plaques, en zones on alguna llisca sobre l’altra, com passa a la falla de San Andrés a Califòrnia i Mèxic, o se’n va sota l’altra.
Els sismes de les zones de subducció són quasi la meitat dels esdeveniments sísmics destructius i alliberen el 75% de l’energia sísmica. Estan concentrats a l’anomenat Anell de Foc, una franja estreta d’uns 38.600 km de longitud que coincideix amb els marges de l’oceà Pacífic. En aquests sismes els punts on es trenca l’escorça terrestre acostumen a estar a gran profunditat, fins a 645 km sota terra. A Alaska, el desastrós terratrèmol del Divendres Sant de 1964 és un exemple d’aquest cas.
Els terratrèmols tectònics localitzats fora de l’Anell de Foc es produeixen en diversos medis. Les dorsals oceàniques (centres d’expansió de fons marí) són l’escenari de molts sismes d’intensitat moderada que tenen lloc a profunditats relativament petites. Aquests sismes representen només un 5% de l’energia sísmica terrestre, però es registren cada dia en la xarxa mundial d’estacions sismològiques.
Un altre escenari de sismes tectònics és una zona que s’estén des del Mediterrani i el mar Caspi, a través de l’Himàlaia, fins a la badia de Bengala. En aquesta regió s’allibera el 15% de l’energia sísmica. Les masses continentals de les plaques euroasiàtica, africana i australiana s’ajunten formant serralades muntanyoses joves i elevades. Els terratrèmols produïts a profunditats petites i intermèdies han devastat amb freqüència regions de Portugal, Algèria, el Marroc, Itàlia, Grècia, Turquia, Macedònia i altres zones de la península dels Balcans, l’Iran i l’Índia.
Una altra categoria de sismes tectònics inclou els infreqüents però grans terratrèmols destructius produïts en zones allunyades de qualsevol altra forma tectònica. Els principals exemples d’aquests casos són els tres tremolors massius que van sacsejar la regió de Missouri, el 1811 i 1812; van tenir prou potència per a ser sentits a 1600 km de distància i van produir el desviament del riu Mississipí. Els geòlegs creuen que aquests tremolors van ser símptoma de les forces que desprèn la superfície de la Terra, com les que crearen Rift Valley a Àfrica.
* Els terratrèmols d’origen volcànic són poques vegades molt grans o destructius. Acostumen a anunciar erupcions volcàniques. Aquests sismes s’originen quan el magma puja omplint les cambres inferiors d’un volcà. Mentre que els costats i el cim es dilaten i s’inclinen, el trencament de les roques en tensió pot detectar-se gràcies a la multitud de petits tremolors.
* Els éssers humans poden provocar l’aparició de terratrèmols artificials que es realitzen a partir de determinades activitats, com per exemple el fet d’omplir-se noves preses, la detonació subterrània d’explosius atòmics, etc.
* Els sismes tectònics són els més devastadors i, a més, plantegen dificultats especials als científics que intenten preveure’ls.
La majoria dels sismes tectònics es produeixen en les fronteres de plaques, en zones on alguna llisca sobre l’altra, com passa a la falla de San Andrés a Califòrnia i Mèxic, o se’n va sota l’altra.
Els sismes de les zones de subducció són quasi la meitat dels esdeveniments sísmics destructius i alliberen el 75% de l’energia sísmica. Estan concentrats a l’anomenat Anell de Foc, una franja estreta d’uns 38.600 km de longitud que coincideix amb els marges de l’oceà Pacífic. En aquests sismes els punts on es trenca l’escorça terrestre acostumen a estar a gran profunditat, fins a 645 km sota terra. A Alaska, el desastrós terratrèmol del Divendres Sant de 1964 és un exemple d’aquest cas.
Els terratrèmols tectònics localitzats fora de l’Anell de Foc es produeixen en diversos medis. Les dorsals oceàniques (centres d’expansió de fons marí) són l’escenari de molts sismes d’intensitat moderada que tenen lloc a profunditats relativament petites. Aquests sismes representen només un 5% de l’energia sísmica terrestre, però es registren cada dia en la xarxa mundial d’estacions sismològiques.
Un altre escenari de sismes tectònics és una zona que s’estén des del Mediterrani i el mar Caspi, a través de l’Himàlaia, fins a la badia de Bengala. En aquesta regió s’allibera el 15% de l’energia sísmica. Les masses continentals de les plaques euroasiàtica, africana i australiana s’ajunten formant serralades muntanyoses joves i elevades. Els terratrèmols produïts a profunditats petites i intermèdies han devastat amb freqüència regions de Portugal, Algèria, el Marroc, Itàlia, Grècia, Turquia, Macedònia i altres zones de la península dels Balcans, l’Iran i l’Índia.
Una altra categoria de sismes tectònics inclou els infreqüents però grans terratrèmols destructius produïts en zones allunyades de qualsevol altra forma tectònica. Els principals exemples d’aquests casos són els tres tremolors massius que van sacsejar la regió de Missouri, el 1811 i 1812; van tenir prou potència per a ser sentits a 1600 km de distància i van produir el desviament del riu Mississipí. Els geòlegs creuen que aquests tremolors van ser símptoma de les forces que desprèn la superfície de la Terra, com les que crearen Rift Valley a Àfrica.
* Els terratrèmols d’origen volcànic són poques vegades molt grans o destructius. Acostumen a anunciar erupcions volcàniques. Aquests sismes s’originen quan el magma puja omplint les cambres inferiors d’un volcà. Mentre que els costats i el cim es dilaten i s’inclinen, el trencament de les roques en tensió pot detectar-se gràcies a la multitud de petits tremolors.
* Els éssers humans poden provocar l’aparició de terratrèmols artificials que es realitzen a partir de determinades activitats, com per exemple el fet d’omplir-se noves preses, la detonació subterrània d’explosius atòmics, etc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
